El Mètode Cornell Net Carbohydrate and Protein System (CNCPS, 2004), desenvolupat als EUA per la Universistat de Cornell. Aquest sistema pretén integrar la informació derivada de proves experimentals amb el coneixement dels principis digestius i metabòlics subjacents (Martínez-Marín et al., 2010), donant resposta a necessitats sentides (Demarquilly et al., 1996) que des de fa anys reclamaven la necessitat d’una aproximació mecanicista i de mètodes complexes per a la millor aproximació, entre d’altres, de la fisiologia ruminal.
El mètode CNCPS, a diferència dels sistemes anteriors no està dissenyat per al racionament, sinó per a comprovar la idoneïtat de racions prèviament formulades, permetent valorar l’adequació d’una dieta prèviament establerta a unes condicions de producció determinades (Guada, 1996), que juntament amb l’ús del software desenvolupat (CPM-Dairy, 1998) fa de la comprovació una feina molt més ràpida i còmoda.
És un model matemàtic desenvolupat sobre els principis bàsics del funcionament del rumen, el creixement microbià, la digestió dels aliments i la fisiologia de l’animal. Tenint en compte les particularitats de l’explotació, el medi que la rodeja i l’anàlisi nutritiu de la ració, el mètode Cornell és una ferramenta molt útil en l’optimització de la gestió (CNCPS, 2004).
El primer sistema CNCPS, desenvolupat entre 1992 i 1993 (Guada, 1996), sorgí com el conjunt de quatre submodels que valoraven, respectivament, el contingut en carbohidrats i proteïnes disponibles a la dieta (Sniffen et al., 1992), els processos de fermentació i la síntesis de proteïna microbiana, les necessitat energètiques i proteiques del ramat vaquí, i l’aportació i les necessitats d’aminoàcids. La introducció de la classificació dels carbohidrats com a carbohidrats estructurals (CS) i no estructurals (CNS) com a substrat de la flora ruminal, la divisió de la proteïna bruta en cinc fraccions i la seva constant de degradació, la millora de la determinació de la fisiologia ruminal en conèixer millor la flora i les seves necessitats, així com les aportacions d’aminoàcids, determinen l’increment de la complexitat d’aquests models (Guada, 1996). Arran dels posteriors anys de millores, el CNCPS s’ha ampliat a deu submodels (CNCPS, 2004).
El CNCPS ha demostrat que és capaç d’explicar en vaques en creixement alimentades individualment, el 89% de la variació en el guany mig diari (CNCPS, 2004). I, a més, diferents estudis canadencs, que relacionen l’ús del sistema CNCPS i l’aplicació de lisina i metionina no degradables al rumen amb la reducció de l’excreció de nitrogen a la femta (Dinn et al., 2010), demostren que aquesta combinació no sols contribueix a disminuir la proteïna bruta de la ració sinó que també ho fa el contingut en nitrogen de la femta, essent unes dejeccions menys problemàtiques per al medi ambient.
