Pastura civada, producció i AG llet

Article en anglès. Influència de pastura civada sobre producció i perfil AG llet. NZ JAR, 2005.

G. F. Schroeder, J. J. Couderc, F. Bargo, D. H. Rearte. 2005. Milk production and fatty acid profile of milkfat by dairy cows fed a winter oats (Avena sativa L.) pasture only or a total mixed ration.  New Zealand Journal of Agricultural Research, 2005, Vol. 48: 187–195.

Diversos autors de Nova Zelanda (Schroeder et al., 2005) argumentant les poques referències del contingut i composició del greix de la llet obtingudes en règims de pasturatge, a causa de les múltiples modalitats, tant del tipus d'herba com de maneig, van comparar la producció de vaques en pasturatge sense cap tipus de complementació amb la de les vaques alimentades amb unifeed a base d'ensitjat de blat de moro i concentrat basat en blat de moro en gra[1]. Van comprovar que la producció de llet al 4% de greix era superior en el grup unifeed (15,3 vs 13,1), i, en canvi, el contingut de N ureic en la llet era semblant en els dos grups (20,2). I, pel que fa a la composició de la llet, van concloure que el contingut d'àcids saturats era superior en el grup unifeed i el d'àcids insaturats era superior en les de pasturatge, de manera que la ràtio (saturats/insaturats) era de 1,85 en pasturatge i 2,22 en unifeed.


[1] Ració unifeed a base d’ensitjat de blat de moro i concentrats (blat de moro, tortó gira-sol, urea) (59:41) comparat amb pasturatge de civada (únic aliment, 15 a 16 Kg MS/vaca i dia). Vaques Holstein en el quart mes de lactació, producció entre 14 i 16 litres/vaca i dia.